dijous, 28 de maig de 2009

Públicació de 8 pagines d'Iniciativa Internacionalista!


SUMARI

PÀGINA 2
Manifest de la candidatura als Països Catalans

PÀGINA 3
Entrevista a Josep Garganté, primer candidat català

PÀGINES CENTRALS 4 I 5
"El meu vot per a Iniciativa Internacionalista"

PÀGINA 6
De legals a il·legals, i altre cop, legals

PÀGINA 7
Calendari d'actes públics de la candidatura

http://www.iniciativainternacionalista.cat/


Portada del Diari
+ DESCARREGA en PDF
http://iniciativainternacionalistacat.files.wordpress.com/2009/05/iniciativa-int.pdf

diumenge, 24 de maig de 2009

L'esquerra abertzale aposta per votar II-SP i enviar Sastre a Europa


Tras frustrarse el intento de unión entre fuerzas abertzales y constatarse la imposibilidad de presentarse bajo sus siglas, la izquierda abertzale anunció ayer su apoyo a II-SP con el objeto de trasladar la situación de Euskal Herria al contexto europeo. Resaltaron el valor de este voto para «demandar la implicación» del conjunto internacional y especialmente de Europa en la resolución del conflicto. E impulsan el apoyo popular a la campaña de esta candidatura.

+info: http://www.gara.net/paperezkoa/20090524/138746/es/La-izquierda-abertzale-apuesta-votar-II-SP-llevar-Sastre-Europa

dissabte, 23 de maig de 2009

Entrevista al diari El Punt al nostre Candidat


Un conductor d'autobús i activista sindical de CGT, Josep Garganté (Barcelona, 1972), pot acabar donant la vara als europarlamentaris a Brussel·les. És el cap de cartell a Catalunya de la polèmica candidatura Iniciativa Internacionalista, i el número 3 de la llista.

–Els va sorprendre l'última decisió del TC?
–«Sí, però positivament. Creia que ens il·legalitzarien, tot i que les proves –signatures per la llibertat d'Otegi o haver anat a manifestacions abertzales– eren grotesques per poder acusar-nos de ser una part d'ETA. Era una caça de bruixes i un intent de criminalització brutal. Hem aconseguit aturar el primer atac. Tanmateix, seguim dient que l'Estat espanyol no és democràtic mentre organitzacions basques continuïn il·legalitzades.»

–Per què el TC ha permès la llista d'II-SP i no havia permès candidatures similars?
–«Aquest intent és una volta de rosca important: sortia del País Basc i estenia l'estat d'excepció a tot l'Estat espanyol contra catalans, valencians, castellans, andalusos i canaris. La resposta contra la llei de partits s'ampliaria a tot l'Estat i, fins i tot, podia acabar al Tribunal d'Estrasburg amb molta més força. L'intent d'il·legalitzar la nostra llista també ha posat en evidència la falta de proves i la incoherència d'il·legalitzar els partits bascos. Hem fotut un primer gol per la dreta a l'Estat espanyol, al govern i al PP. Ara els n'hem de fer un altre per l'esquerra.»
–No neguen, però, que tenen el suport de l'esquerra abertzale.
–«No ens n'amaguem. Tenim una simpatia oberta per l'esquerra abertzale. Però també tenim simpatia per Hugo Chávez i Evo Morales, i no formem part dels seus governs; tenim simpaties per l'expropiació de l'Enric Duran però tampoc som ell. El PSOE i el PP deien que si tenim simpaties per l'esquerra abertzale som Batasuna. I no és així. Nosaltres no formem part del seu moviment i ells no formen part de les nostres lluites polítiques i sindicals als Països Catalans.»
–La seva candidatura tindria opcions electorals sense el vot dels votants de Batasuna?
–«Milers i milers de bascos que no poden formar una candidatura pròpia podran votar-nos: som la veu dels sense veu, defensem el dret d'autodeterminació i que els treballadors no paguin la crisi. Per això som un problema: l'Estat veu que podem treure una eurodiputada i que, quan anem al Parlament Europeu, denunciarem la manca de democràcia, la retallada de llibertats i com trepitgen els drets laborals a l'Estat.»
–Què farà a Brussel·les un treballador –conductor d'autobús– que no és un polític ni un expert en temes europeus?
–«Volem representar un col·lectiu i millorar les seves condicions de vida. Primer, crearem tots els problemes que puguem als eurodiputats perquè no aprovin projectes contra els treballadors, com ho era l'intent de la directiva de les 65 hores. Segon, difondrem tota la informació dels diners que belluguen allà i com se'ls gasten: no pot ser que un eurodiputat cobri més de 10.000 euros al mes. I, tercer, volem ser allà per trencar la bombolla en què viuen els polítics i que els separa de la gent treballadora. No som polítics professionals ni tampoc ho volem ser.»
–Els han acusat de no tenir un programa concret per al Parlament Europeu més enllà d'un ideari d'esquerres.
–«No en tenim. Confiem en els moviments socials per fixar la nostra posició en els debats a Europa. Per exemple, en la qüestió de la MAT: demanarem consell als activistes i experts que lluiten contra la MAT i portarem a Brussel·les les seves reivindicacions. No som un partit polític convencional.»
–A Catalunya, la CUP no va voler unir-se a la llista. Com ho veu?
–«Ens hagués agradat tenir el seu suport explícit però respectem la decisió.»

Manifest




Estem assistint a la major crisi del capitalisme dels últims vuitanta anys, i altre cop els governs de la Unió Europea volen que en paguin les conseqüències els treballadors i els sectors populars. A tota Europa, els acomiadaments, els expedients de regulació d’ocupació i la no renovació de contractes es converteixen diàriament en el drama de milions de persones condemnades a l’atur, el desnonament i la misèria.

Els governs europeus espolien l’erari públic per rescatar els banquers i ajudar les grans empreses, mentre la desocupació creix sense aturador. És l’Europa de les privatitzacions, del Pla Bolonya per mercantilitzar l’ensenyament superior, de la Directiva Bolkenstein o de la Directiva del Retorn contra els treballadors immigrants, que encoratja la xenofòbia i el racisme.

La crisi actual, com no podia ser de cap altra manera, a més de les seves conseqüències econòmiques i socials, està donant lloc a importants transformacions polítiques, que es veuran intensificades en un futur pròxim.

En el cas de l’Estat espanyol, la crisi, la global i la pròpia, estan contribuint a deixar definitivament en descobert les mancances del Govern de Rodríguez Zapatero i del règim borbònic sorgit de l’anomenat procés de “transició”: corrupció generalitzada, ús de la repressió legal o il·legal com a forma recurrent d’afrontar els conflictes socials i polítics amb els sectors populars, precarietat dels serveis socials, col·lapse dels sistemes educatius…

Molt especialment, afloren les gravíssimes mancances democràtiques d’un règim el Cap d’Estat del qual, Juan Carlos I, va ser imposat per Franco, règim que, d’acord amb aquesta situació aberrant, és incapaç d’elaborar una llei de la memòria històrica que reconegui la realitat de la resistència antifeixista dels nostres pobles.

Existeix un corrent involucionista, neofeixista, impulsat per sectors poderosos del capitalisme espanyol i el seu entramat institucional i mediàtic, que té dues cares: la “moderna”, l’expressió més significativa de la qual és la UpyD, i la ‘tradicional’ ‘, la punta de llança del qual és la Conferència Episcopal Espanyola. Aquest corrent involucionista, amb les seves diverses expressions, és el que en aquest moment està orientant l’estratègia de fons del bloc dominant espanyol, inclòs el Govern de l’Estat. Una estratègia que es materialitza, entre altres coses, en l’aliança PP-PSOE per aconseguir el govern de la Comunitat Autònoma Basca amb un objectiu clar: l’espanyolització d’aquest territori.

A l’altre costat hi som les forces sobiranistes i independentistes d’esquerres, les forces polítiques de l’esquerra estatal respectuoses amb els drets nacionals dels diversos pobles oprimits per l’Estat espanyol, així com importants moviments socials i sindicals, entre els quals destaquen el moviment antifeixista; el moviment contra la privatització de la sanitat, l’educació i els serveis públics; les lluites obreres contra els EROs i acomiadaments; la lluita dels estudiants contra el Pla Bolonya; els moviments de dones… Al seu torn, alguns d’aquests moviments socials tenen una important articulació nacional-popular, especialment als pobles on el procés polític sobiranista està més avançat.

Considerem que existeix prou capacitat com per a orientar en un sentit anticapitalista i democràtic aquest desig cada vegada mes estès de canvi radical, encara que ara com ara aquesta capacitat tingui un desenvolupament desigual a les nostres respectives nacions.

Partint d’aquesta valoració, impulsem aquest manifest, els eixos bàsics del qual són:

  • Justícia social. Que la crisi la paguin els qui l’han provocat: els capitalistes. El capitalisme espanyol té uns trets especialment agressius, com la tremenda precarietat laboral, causa de la major taxa d’atur i d’ocupació eventual de l’UE. I ara la pretensió del sistema és fer un pas més pel que fa a l’explotació i a les retallades socials. La gent que recolzem aquest manifest ens comprometem a impulsar la mobilització per frenar aquests propòsits, exigint un pla de rescat dels treballadors, sense temor a proposar per a això mesures anticapitalistes.
  • Llibertats democràtiques plenes. Estem comprovant com, pas a pas, se’n van retallat els ja de per si limitats drets civils existents, com el dret a la no discriminació per raons ideològiques, de llengua i cultura, d’edat o de gènere. El dret a la lliure expressió, el dret a no ser represaliat, torturat o processat per les pròpies idees. El dret a votar i ser votat. L’Estat espanyol no respecta la sobirania de les diverses nacions sota la seva jurisdicció ni del conjunt dels pobles. Hi ha un entramat jurídic- polític creat en la transició que ha convertit a l’Estat en una presó de pobles i de gent, així com en un pou de corrupció.
  • No a la discriminació de gènere. Però no com un mer enunciat formal i buit de contingut, sinó com una exigència normativa, jurídica i pràctica que possibiliti realment la fi de la discriminació. Que inclou, entre altres coses, el dret i la possibilitat real de control de les dones sobre el seu cos, la seva sexualitat i la seva capacitat reproductiva.
  • Drets polítics. Reivindiquem els drets negats pel règim actual, entre els quals cal, destacar el dret de tots els pobles a decidir de forma sobirana el seu futur, i no com un fet aïllat sinó com un dret permanent, és a dir el dret d’autodeterminació. El dret de cada poble a decidir la seva forma de govern i a la normalització de la seva llengua i la seva cultura nacionals.
  • Contra l’Europa del capital. Estem en contra de l’Europa del capital i a favor de l’Europa dels pobles. Estem en contra de l’OTAN com a expressió militar de l’imperialisme i, per tant, exigim la retirada de l’Estat espanyol de l’esmentada aliança militar. Estem en contra de l’especulació i el deteriorament del medi ambient. Estem per la defensa de la sobirania alimentària i del col·lectiu davant el privat.
Recolzem els processos sobiranistes que es donen a nivell europeu, i així mateix expressem la nostra solidaritat amb els processos d’articulació patriòtics, antiimperialistes i de justícia social que tenen lloc a Llatinoamèrica, així com amb els fronts de resistència a Orient Mitjà, i molt especialment amb l’heroica lluita del poble Palestí. Des d’una fervent vocació internacionalista, recolzem les lluites de tots els pobles del món per la seva llibertat i la seva dignitat.

INICIATIVA INTERNACIONALISTA